L'home que estimo

L'únic marc on el desig es vol realitat és el poema, i l'únic lloc on la realitat pot fer-se desig és la vida. Aquí se'ns presenta un abisme entre vida i poesia, entre realitat i desig. D'aquí el nom d'aiguallums o elegies de la forma. Forma i record que un món té de l'altre, la primera part de la segona d'aquest recull cosides amb un fil subtil que no en permet la barreja. Però d'altra banda la vida és un transsumpte de la poesia potser fins i tot abans que aquesta ho fos d'ella. En plans diferents ambdues signifiquen el mateix, la vida en el pla de l'avui i el poema en el pla del sempre. Per això sovint un poeta seriós sobre el paper no s'ha preocupat del bon nom i per una ironia d'això, potser, ha passat a l'inrevés: el text més lasciu correspon a algú temperat en vida.