Prudenci Bertrana

Els Herois Prudenci Bertrana

Extracte: ... esqueieres, i, en llunyanca, en les comes dels grans pinars devastats, els viaranys i senderons es feien obiradors com sagnoses esgarrinxades en el llom pelut d'una bestia enorme. I els arbres i matolls propers destriaven els raigs d'or, esqueixaven la cortina de llum, i les vaporositats matinals, aixi il.luminades, formaven tires de glassa apoteosica, en mig de les quals brillaven, amb esclat de joiells, les emporprades cireres d'arboc, les gotes de rosada, les transparencies esmaragdines de les fulles de grevol, i, aci i alla, a manera de sedoses brodadures, alguna flor de pesol bord o alguns clavells boscans. I aixo resultava tan inharmonic amb l'austera serietat de l'entorn, tan escondit sota els grans brancatges i les esponeroses mates, que em produia la il.lusio d'un tros de bosc en festa, d'un reconet d'intimitat i meravella, unic en tota la muntanya. Per a mes encisament, en la calma d'aquells matins d'agost, tot romania immobil, placid, com encantat, com vist a traves d'un somni. Solament, a vegades, en el plomall d'un bruc s'hi entaforava un ull-de-bou. A la petita embranzida, opacament sorollosa, el brot oscil.lava, l'ocell fugia tot seguit, i, de bell nou, entre les tiges, nomes flotaven, amb besllums irisats, els subtilissims fils de les aranyes. Ningu hauria dit que en mig d'aquell amorosiment de la natura pogues desenrotllar-se cap violenta escena. No obstant, a la millor la canilla pegava una d'aquestes abordades de pura fantasia, al furibund xivarri de la qual col.laborava en Busqueta amb xiscles estridents de salvatge exasperat. Mes jo sabia a que atenir-me sobre l'eficacia de l'encalc: amb certesa que no arribaria la sang al riu. I tornava a prosseguir la meva deria contemplativa. De tant en tant, sobre el meu cap brunzien les ales d'un tudo; una mota d'ombra passava vertiginosament per les clapes del bosc assoleiat; i jo enlairava la vista, seguint la trajectoria de l'au viatgera fins a...